SUMMITS
Activitats a la muntanya i llista de cims
L'activitat comença quan ja penses en ella.
AIGUILLE DIBONA
Visite obligatoire & Éthiqie de la joie
Data: Agost del 2019
Cim: Aiguille Dibona (3.130M)
Zona: Massís dels Ecrins, Alps francesos.
Dificultat: (6b, 470M)
Orientació: Sud i Est
Horari: L'aproximació al refugi Soreiller és molt curta en quant a quilòmetres, només 8. Ara bé, llarga pel que fa a desnivell positiu, 1.200 metres). Així doncs, amb les mans als genolls i amb forces ganes de caminar, en dues hores s'hi arriba. Els peus de via que vam fer estan només a 5 i 10 minuts d'on es dorm. I pel que fa a les vies, en menys de 5 hores les vam escalar. Pels decents, vam tenir la sort de què no hi havia neu, així que en poc més d'una hora ja tornàvem a estar a lloc.
Company: Ton Díaz-Prieto Massana
Experiència: Mai havia gaudit tant de l'escalada com aquests dos dies. Lloc idíl·lic, granit de qualitat i la sensació de què tots els passos et surten a vista. Escales per un nivell que creies per sobre del teu però et surten les coses. Tot això dormint a un refugi dels Alps Italians i fent cordada amb un company on tot és bon ambient. Tinc moltes ganes de tornar a l'Aiguille Dibona. Marxàvem cap als Ecrins deixant enrere una onada de calor que entrava a Catalunya. Després d'un parell de bones parades i un dinar com cal (aquests detalls també són importants) arribàvem a Des Étages. Ambient fresc, soroll d'aigua i tot un escampall de material a terra per fer la tria de tot el que necessitaríem. El vespre era a prop i encara ens quedàvem 1.200 metres de desnivell positiu per arribar al refugi on faríem nit. Però les ganes d'arribar eren màximes. Així que amb la suo corrent per l'esquena i la motxilla ben carregada, amb menys de dues hores érem a dalt. El Ton demanava una mica de clemència amb el ritme, però jo tenia moltíssimes ganes de veure l'agulla amb la llum del dia. Del refugi poca cosa a dir. Els refugis italians són familiars, ben lluny dels francesos on és purament un negoci. Només comentar que l'aigua era gratuita. Vaja, mitja vida. El dia següent res de matinar. El peu de via es troba a només 5 minuts, així que vam treure el cap encara amb el pijama i després vam esmorzar tranquil·lament. Només posar peu a l'agulla, ens vam adonar que el granit era de gran qualitat i que gaudiríem de cada pas. L'escalada és molt mantinguda i tots els llargs els has de lluitar. Però el lloc on s'escala i l'ambient que donen totes les altres cordades vingudes d'arreu, fa que tot flueixi. El Cim de l'agulla és ben afilat, molt petit i les vistes són extraordinàries. El primer dia d'activitat vam optar per escalar la cara sud i l'endemà la cara est. En fi, uns dies genials gaudint d'una de les coses que més m'agrada fer.
VIGNEMALE
Cara Nord
Data: Agost del 2019
Cim: Vignemale (3.298M)
Zona: Vall de Lutour, França
Dificultat: (D+, 1.000M, V)
Orientació: Nord
Horari: El dia de l'aproximació hi ha 1.000 metres de desnivell positius que cal salvar amb tot el material per escalar l'endemà. A nosaltres ens va acompanyar una mitja hora de pluja. No obstant això, amb 2 hores i les cames ben cansades ja plantàvem la tenda al costat del refugi. L'endemà, jo tenia molt clar que calia aprofitar totes les hores del sol, ja que el Quim i jo no tenim moltes hores acumulades com a cordada i aniríem lents. Ens vam llevar a les 4.30 del matí, per a les 5.00 posar-nos en marxa. En una hora ja érem a peu de paret passant per l'obertíssima glacera i dubtant si anàvem pel bon camí. Complint l'expectativa, vam escalar bastant lents, fet que ens va portar a estar-nos ni més ni menys que 12 hores a la paret. Per baixar fins a la tenda, 3 hores més i fer nit altra vegada al costat del refugi. Dissabte ja, amb la calma i a les 10 del matí, a buscar el cotxe al pàrquing que no és gratuït.
Company: Quim Samsó
Experiència: Atret cada vegada més per les cares nord, la del Vignemale és una que cal anotar-se per la seva singularitat i per totes les hores que hi cal invertir. Després de fer la cresta de Salenques-Tempestades amb en Quim, tornaríem a repetir com a cordada per fer ni més ni menys que la Nord d'aquesta muntanya. Sabia que tècnicament no era difícil, però el que és més complicat és el no perdre'ns seguint la via i també creuar la glacera, que dia rere dia, està en pitjors condicions. De fet, per aquest últim motiu, moltes cordades ja no arriben a la paret. La gran quantitat d'hores que estàs la cordada està en situació d'una exposició molt alta, fa que psicològicament sigui esgotador. Nosaltres, per ficar-nos-hi, vam optar començar molt més a la dreta d'on inicia la via i així no rapelar la rimaia la qual es troba molt i molt oberta. Els 3 primers llargs són els més tècnics i aquí ja vam perdre força temps. La via està molt desequipada i la poca cosa que té, són claus i pitons molt vells per poder muntar la reunió. A l'onzè llarg, on no vaig saber trobar el clau per muntar la R, vaig haver d'assegurar el Quim únicament amb un tascó del número 5 i un àlien de color verd, el qual era impossible de col·locar bé perquè treballes al 100%. En total ens van sortir uns 21 infinits llargs i 300 metres d'escalada en ensamble. El terra es veu molt lluny, estem parlant d'una paret d'un quilòmetre d'alt. De fet, sembla una paret més dels Alps que dels mateixos Pirineus. Quan anava en ensamble, intentava no pensar-hi. Entràvem a l'últim terç de la paret i la meva preocupació era les poques hores de sol que ens quedaven. No hi havia opció a no fer cim amb la llum del dia, ja feia massa hores que érem en aquella paret i fer un bivac allà dalt era tan impensable com poc segur. Finalment i amb un mal de peus terrible a causa dels peus de gat, vam fer cim. I més que alegria, va ser un gran sospir. Allà, ens va sortir tot el cansament que portàvem acumulat i la baixada es va fer realment dura. Quan ja has baixat molts metres, cal tornar a remuntar un coll que es fa salvant 300 metres de desnivell positius.
SALENQUES - TEMPESTADES
Cresta cap a l'Aneto
Data: Agost del 2019
Cim: Aneto (3.404M)
Zona: Benasc, Aragò
Dificultat: (D, 800M, V)
Orientació: Sud-est
Horari: 2 hores per l'aproximació, des de la Besurta fins a l'inici de la cresta. 5 hores més d'escalada fins al cim de l'Aneto i 2 h 30 min per baixar fins a la besurta altra vegada, passant per la Renclusa.
Company: Quim Samsó
Experiència: Tothom parla de dues jornades per fer cim a l'Aneto per la cresta de Salenques - Tempestades. Però en Quim i jo vam fer-la en tan sols un matí. I això que ens va venir de 30 segons no poder fer l'activitat. L'un per l'altre, no vam escoltar el despertador que ens havia de despertar del bivac al costat del cotxe i ens va venir ben just agafar el bus que ens portaria fins a la Besurta. Els mesos de juliol, agost i setembre, el trajecte en cotxe queda prohibit i només es pot fer en els busos que posa el govern d'Aragó. La clau per poder-ho fer tan de pressa, és el lleuger que anàvem, tant de material com de calçat. Els dos vam triar les S-LAB de Salomon, unes voladores, que això sí, ens farien caure més d'una vegada a prop de la glacera de baixada. De material d'escalada, vam agafar el semàfor d'àliens i el Totemcam morat, juntament amb una corda de 60 metres. Aquest material el vam fer servir per només dos llargs i posteriorment un ràpel, ja que la resta ho vam fer en Solo. L'aproximació havíem llegit que es feia eterna, però anant lleugers es pot fer corrent la gran majoria de tros. Sense més secret, vam anar escalant i superant els gendarmes i els passos aeris que s'anaven presentant a la cresta. Un cop al cim més al dels Pirineus, el meu 4t Aneto, fotografia de Rigor. La baixada també la vam fer corrent i a les 14.00 de la tarda ja érem a Benasc fent un bon menú. Ens l'havíem guanyat!
PIC DU MIDI D'OSSAU
Arête Peyreget
Data: Juny del 2019
Cim: Pic du Midi d'Ossau (2.254M)
Zona: Pirineus, França
Dificultat: (AD+, 1200, V,)
Orientació: Nord
Horari: L'activitat la vam fer en una sola jornada, de cotxe a cotxe. Sense córrer massa surten entre unes 8 i 10 hores. Del cotxe al refugi Pombie, lloc on vam fer un petit descans, es tarda poc més d'una hora. Vam sortir encara de nit, cosa que ens va permetre veure una sortida de sol amb uns colors que no havia vist fins ara.
Companys: Jaume Coca, Sergi Via , Fabien Lafourcade i Ferran Font.
Experiència: La idea d'aquest cap de setmana era escalar el Mont Blanc per l'esperé de la Tournette. Però els Alps, aquest estiu, es trobaven gairebé impracticables i a més a més, la meteorologia no acompanyava. Per tant, el Fabi ens va fer una bona proposta. Anar al Pic du Midi d'Ossau. El Cerví dels Pirineus. Com no podíem haver-hi anat abans? És un racó dels Pirineus preciós i un terreny de joc on s'hi poden fer moltes activitats. La idea era fer-lo per l'Arête Peyraget i així coronar el Petit Midi d'Ossau i el Pic de Midi d'Ossau. L'activitat la vam poder fer en un sol dia i en estil solo, tret d'un llarg encordat que jo vaig fer amb en Sergi Via. Això va ser degut el fet que ens vam trobar la via totalment seca. L'aresta té la seva part exposada, però la roca és bona i el seu recorregut divertidíssim. Es baixa per la via normal. Una via que no es fa caminant, sinó que té diversos trams on cal escalar. Vam poder baixar-la sense fer ràpels, però cal anar amb ull de no relliscar. En fi, un cap de setmana amb bona gent i molt divertit, que ens va servir per conèixer una zona nova i una activitat que seria un bon entrenament.
TAILLON
Cara Nord
Data: Abril del 2019
Cim: Taillon (3.144M)
Zona: Gavarnie, França
Dificultat: (AD+, 700M, 55º, III+)
Orientació: Nord
Horari: El primer dia, tot i dormir sota el remuntador de l'estació d'esquí de Gavarnie, vam pujar gairebé fins al coll de Tentes (2.322 m) en cotxe. Així doncs, en menys de dues hores foquejant, ja érem a peu de la imponent cara nord del Taillon. Escalant, ja que les condicions eren òptimes, ens hi vam estar 3 hores. El descens, els vam realitzar amb esquís per la Brecha de Roland i el refugi de Serradets en 60 minuts. No és la via de baixada més directe, però probablement, la més bonica.
Company: Jaume Coca
Experiència: Feia 2 hiverns que mirava cada cap de setmana les condicions d'aquesta muntanya. La del Taillón, és una de les nord clàssiques dels Pirineus que tot alpinista vol fer, així que jo en tenia moltes ganes. Sincerament, no és una via especialment tècnica, ja que la gran majoria del recorregut és a piolet-tracció i els ressalts de gel són més aviat pocs. Però és la gran mida de la paret i la continuïtat de la seva exposició de l'escalada, el motiu que la fa especial. Aquest hivern, portava moltes activitats realitzades, tant en alta muntanya com en escalada, la gran majoria compartides amb en Jaume. Així doncs, juntament amb unes bones condicions de la meteorologia, la confiança era alta. Encordar-nos ens va semblar més un inconvenient que un avantatge, pel temps que suposa dedicar en un estil o un altre. La neu era tova i els dos ens trobàvem en un molt bon moment de forma, per tant aquesta opció també era molt segura. El primer terç de muntanya és el més vertical i et fa veure que trobar la ruta triada no serà fàcil. El que des de fora es veu clar, dins d'una paret tan gran ja no és evident. A més, el fet de no haver-hi traça marcada ho fa més cansat i més difícil no perdre't. No obstant això, vam escalar de manera continuada, intercanviant la posició per tornar-nos el fet d'obrir camí. Vam gaudir molt d'aquesta activitat. En realitzar cim, fotografia de rigor i baixar esquiant amb bona neu pols, això sí, millorable.
CIRC DE CAMBRE D'AZE
Les 5 canals
Data: Març del 2019
Cim: Cambre d'Aze (2.750M)
Zona: Eyne, França
Dificultat: (D, 970M, 55º, IV+)
Orientació: Nord
Horari: L'activitat la vaig realitzar en diferents dies i diferents companys de cordada. El primer dia va ser la Vermicelle, un segon per l'Eclair, la Gigolò i la Central. El darrer dia va ser per la Bougnagas. L'aproximació és d'allò més fàcil, ja que la gran majoria transcorre per les pistes d'esquí. En poc més d'una hora s'accedeix al circ. Les males llengües parlen de què pagant 5 €, pots pujar amb remuntador, a uns 20 minuts del circ. Això sí, a partir de les 09.00 del matí. Les canals, depenent de les condicions, es poden escalar perfectament amb poc més d'una hora o menys. El descens es fa esquiant en uns 30 minuts on cal buscar contínuament la part dreta de la baixada per no perdre't.
Company: Fèlix Díaz-Prieto (Vermicelle), Jaume Coca (Bougnagas), Guiu Fonts i Aleix Garcia (Eclair), en Solo (Gigolò i Central)
Experiència: Doncs el projecte és fer-les totes 5 en una sola jornada. Però abans calia veure com són les canals, quines puc baixar esquiant i quines no i quin material necessitaré. La primera canal, la Vermicelle, la vam pujar a piolet tracció de dalt a baix i la vam poder baixar esquiant com a nens petits. Segurament és de la millor neu pols que he tastat mai. Quina jornada aquella! La canal Eclair ens la vam trobar en unes condicions bastant dolentes, per la qual cosa, vam haver de fer un llarg d'uns 20 metres i totalment de roca, per poder sortir airosos de la darrera part. La Canal Gigoló no és gaire tècnica, però cal estar ben concentrat perquè és exposada. Vaig trobar-m'hi un parell de ressalts que els resolgué en mixta. Degut això, vaig preferir no baixar-la esquiant, però en millors condicions és ben possible. La central és la més fàcil de totes, es pot fer "caminant" i és la canal que vaig fer servir de baixada esquiant pels decents de la resta. I l'última, la Bougnagas, aquesta és la més tècnica. A més a més, vam anar-hi amb unes condicions de la via no molt òptimes i on contínuament la canal purgava. Obrint un llarg exposat, va haver-hi una purga important que ens va fer posar les piles. Així doncs, queda pendent fer-les d'una sola tirada.
GEL A LA GRAVE
Croupe de la Poufiasse & Colère du ciel
Data: Gener del 2019
Zona: La Grave, Alps francesos
Dificultat: (D+ II X2 P2 4+, 450M)
Orientació: Nord
Horari: Una de les diferències entre escalar en gel als Pirineus o els Alps són les aproximacions. En aquestes dues vies, només a 30 minuts del cotxe, ja teníem la primera reunió clavada al gel. Aquest cop a la cordada érem 3, fet que porta a invertir més temps en tot. Entre unes 4 i 5 hores per fer cada via. El descens en poc més de 60 minuts.
Company: Aleix Garcia i Jaume Coca
Experiència: És una llàstima no tenir bon gel a prop de casa. Quan el trobem hem de fer molts quilòmetres i no ens permet practicar gaire. Així que les activitats en aquesta modalitat no poden ser de molta envergadura. No obstant això, ens espavilem per passar-ho bé i aprofitar els dies que hi anem. Aquest cop tocava anar per primera vegada a la Grave. Tantes vegades que n'havíem sentit a parlar i jo encara no hi havia estat. Ens vam allotjar un parell de nits a un petit apartament de Briançon. El primer dia vam escalar la Croupe de la Poufiasse. No estava en molt bones condicions i no vam poder escalar el darrer llarg. L'endemà ens hi vam posar a la Colère du ciel. Quina quantitat de gel i quina inflada de braços! Per aquelles contrades i rondava el Ramon Soler, com no. Fart de dormira la furgoneta i tenir les botes ben molles, el vam convidar a donar-se una bona dutxa a Briançon. Va ser un cap de setmana curt, però va pagar la pena.
TAILLON
Canal central a la cara Oest
Data: Desembre del 2018
Cim: Taillon (3.144M)
Zona: Gavarnie, França
Dificultat: (MD,350m,IV,M3)
Orientació: Oest
Horari: Vam sortir des de Bujaruelo el dia anterior de l'activitat per fer un Bivac dins de l'antiga "cabana de eléctricas", 2 hores. En aquesta alçada encara no hi havia prou neu, així que va tocar carregar-se els esquís a l'esquena i pujar caminant. El segon dia i ara sí amb els esquís posats, 2 hores més fins a peu de canal i deixant els esquís uns metres abans. A la canal ens hi vam estar 5 hores. Un temps suficientment ràpid per les condicions en què es trobava la canal i per les cordades que hi havia fent la via en aquell dia. La baixa és exposada fins on es deixen els esquís, així que vam estar més d'una hora caminant. El descens fins a la cabana, al ser amb esquís, és ràpida. Això sí, va tocar caminar altra vegada fins al cotxe. Unes dues últimes hores eternes.
Company: Jaume Coca
Experiència: No hi deu haver millor manera de fer un 3.000 aquí els Pirineus. 4 llargs de gel fins a IV grau per després sortir 300 metres de mixta en ensamble. La canal central del Taillon és una activitat molt completa on toques moltes disciplines. Esquí de muntanya, escalada en gel, escalada en mixta i la resistència suficient per realitzar aquesta activitat de tantes hores. No obstant això, no vam triar la millor opció quant a l'aproximació. Des de Bujaruelo són més hores que per Gavarnie, a més a més, fins a la cabana d'elèctriques no hi havia neu. Així que el primer dia i a la tornada, vam haver de caminar amb moltíssims quilos a la motxilla i això suposa un bon desgast. El segon dia, el qual vam escalar la canal central, ens vam llevar molt d'hora per ser la primera cordada. Però ni arribant encara de nit, ho vam aconseguir. Teníem dos bascos davant que anaven tirant de tot. Blocs de gel, roques i el que s'anaven trobant per davant. Així que ens ho vam prendre en calma i vigilant a on muntàvem les reunions, de manera que no quedéssim exposats. Vam tenir la sort, a part d'escalar la via, de conèixer a l'Ekaiz Maiz, un alpinista professional i millor persona. Vam compartir estones d'espera en alguna d'aquestes reunions. Finalment, un cop surts per dalt, t'alegres de veure al company de cordada, el qual saps que hi estàs lligat a la corda però fa estona que no us veieu. Després cal pujar uns metres més caminant per fer cim. Quina gran jornada. Aquesta temporada promet molt.
PIC DEL ROC DEL BOC
Canal central
Data: Desembre del 2018
Cim: Roc del Boc (2.772M)
Zona: Pirineus, França
Dificultat: (MD,350m,IV,M3,80º)
Orientació: Oest
Horari: Activitat d'una sola jornada que caldrà matinar si no vols trobar-te cordades per davant. Nosaltres vam fer l'aproximació en hora i mitja. L'activitat de l'escalada la vam fer realment ràpida, unes 3 hores i mitja aproximadament. Per descens vam emprar una hora, ja que la gran majoria del recorregut el vam fer corrent.
Companys: Jaume Coca, Josep Grau i Uri Fernández
Experiència: Anem a fer el Roc del Boc, que allà picarem alguna cosa de gel - va dir en Grau. Com? Però si havíem d'estar dormint als Alps ja fa estona - vaig contestar jo. M'acabava de despertar a dins de la furgoneta i resulta que feia 12 hores d'ençà que vam sortir de Vilafranca. Els Gillets Jaunes estaven en plena protesta i tenien la Frontera Franco Catalana tancada i barrada. Un caos. Així que canvi de plans. Quan vam poder passar la Jonquera, mig tomb i a picar-nos un bivac a Vilafranca de Conflent. l'endemà, després d'un bon cafè i de moltes lamentacions, vam anar a buscar el camí que ens havia de dur a peu de la cara Oest del Roc del Boc. Es pot fer un tros de pista en vehicle, però ull que és una mica perdedor. Tant que ens hi vam trobar el Sergi Mingote i el seu company per allí donant voltes. Després de creuant-se unes quantes vegades amb ell, vam trobar on deixar la furgoneta. La barreja d'indignació però de ganes d'escalar, va fer que l'aproximació la féssim d'allò més ràpida. Un cop allà, més sorpreses. La via des de baix es veia un formiguer de cordades. Calia prendre una decisió, ja que era l'hora dels senyors, és a dir, les 12 del migdia. Així doncs, i veient que també era una opció segura, res d'encordar-nos. Les condicions de la via eren força bones tret de l'últim tram i no és una activitat especialment tècnica. Això ens va permetre poder avançar totes les cordades que estaven escalant o bé feien cues interminables a cada reunió. És una activitat per gaudir, quin entorn! No ens va portar gaire temps realitzar l'activitat i més si ho comparem amb altres cordades que portaven allà des de primera hora del matí, quan encara era fosc. Foto de rigor al cim i baixada corrent cap avall. Vam arribar a la furgoneta que encara era de dia. Sopar com cal a Puigcerdà i l'endemà a fer una mica d'esportiva per la Garrotxa. Bé, ens ha quedat un cap de setmana arreglat, no?
ROSÉE CERVICALE
Gel a la cara nord del Chetau Renard
Data: Desembre del 2018
Zona: Alps, Itàlia
Dificultat: (D+,40m,IV+,)
Orientació: Nord
Horari: 1 hora d'skimo fins al ressalt de gel. Seguidament, tot el temps que un vulgui per anar repetint aquesta bonica cascada de gel. La baixada és ràpida. En 20 minuts esquiant ja tornem a estar al cotxe per anar cap a l'apartament.
Company: Aleix Garica, Jaume Coca i Fèlix Díaz-Prieto Massana
Experiència: Ja fa un parell d'anys que pugem a un apartament a Queyras. Passem en allà el pont de la Puríssima, la colla que acostumem a escalar junts. No mirem les condicions de la zona ni la meteorologia que farà. El que importa d'aquests dies és passar-ho bé junts. Fent skimo, esquí alpí, escalant en gel o mirant una pel·lícula tot fent unes cerveses. Així que omplim els cotxes amb tot el material que tenim i el que puguem fer ja ho veurem. Aquest any la zona de Ceillac ens la vam trobar pitjor que l'any 2017. Tan sols vam poder repetir la via de la Y el primer dia. Després d'uns dies d'esquí, ens van dir en una tenda de material de muntanya que a la cara nord del Chetau Renard hi havia un bon ressalt de gel (IV+) en una via que et porta fins al cim. Bé, un bon ressalt de 40 metres que es trobava en molt bones condicions. Contant que estàvem a la primera setmana de desembre, això era un petit tresor. Aquest rumor havia arribat a orelles d'en Grau que voltava per la zona en cerca de gel. La nit anterior es va presentar a l'apartament per confirmar el rumor que li havia arribat. Així que l'endemà vam anar cap allà. Dit i fet. Un cop a lloc, ens vam anar tornant i vam anar picant gel. Va ser un molt bon dia d'aquest pont.
VIA DEL PAPA
Mont Blanc
Data: Agost del 2018
Cim: Mont Blanc (4.810M)
Zona: Alps, Itàlia
Dificultat: (PD, 2.330m,I,40º)
Orientació: Sud-Oest
Horari: En ser un grup nombrós sempre es va una mica més lent que en una sola cordada de dos. L'aproximació del primer dia ens va portar unes 6 hores gairebé fins al refugi de Gonella. La jornada d'atac a cim ens vam aixecar molt i molt d'hora. Vam tardar pràcticament 8 hores fins a fer cim. No obstant això, el descens va ser prou ràpid i a les 5 de la tarda ja érem al tren camí a Les Houges.
Company: Ton Díaz-Prieto Massana i Ramon Carbonell
Experiència: Tornàvem a Itàlia a completar la sisena via clàssica que et porta al Mont Blanc. Però l'objectiu aquest cop era doble. El Ramon, cosí del Fèlix i del Ton, aquest 2018 feia 40 anys i s'havia marcat com a repte assolir aquest cim. Nosaltres, que ja ens coneixem bastant la zona, volíem ajudar-lo a completar aquest somni i també deixar-nos pendent una sola via per assolir el repte de pujar el cim més alt d'Europa per totes les seves 7 vies clàssiques. Per tant, aquest cop ens acompanyarien a fer l'activitat el Ramon, la Mònica i el Ton. Vam anar a Chamonix i allà ens esperava la família Díaz-Prieto Massana. Quina comoditat arribar, després de 8 hores de cotxe i que et tinguin un llit preparat. L'endemà del viatge tocava fer la llarga aproximació sota un sol de justícia. Ens acompanyarien durant la primera hora tota la colla que estàvem a Chamonix. L'expectació era alta. Ja no tant pel Fèlix i per mi, sinó pel Ramon, la Mònica i el Ton. Quines cares d'il·lusió que tenia tothom. Aquesta jornada va ser dura. Feia molta calor i el desnivell a superar és d'uns 1.300 metres. La glacera es fa interminable i després encara et queda una bona estona de ferrada fins al refugi. La Mònica i el Ramon van arribar una mica cansats i des de Gonella ja et pots fer a la idea del que t'espera l'endemà. Vam sopar i van començar a sortir els dubtes. La Mònica no ho acabava de veure del tot clar. És mare i la Rim, la filla d'ella i el Ramon, era a baix esperant. Quina pressió. Així que davant del dubte, la millor opció és baixar. La muntanya no es mou de lloc. Després d'estar parlant una estona per valorar la situació, vam decidir que el Fèlix baixaria amb ella. Ell ja ha fet el cim per aquesta via amb el Lluís Ràfols i per tant el nostre projecte tampoc es veuria mermat. Jo volia intentar-ho, però amb el Ramon no havia fet mai cordada, així que també tenia els meus dubtes d'intentar-ho. No obstant això, el Ton m'aportava la confiança suficient per formar una cordada de tres. Va arribar el dia d'atac a Cim. Jo, si més no, volia arribar fins el Dôme du Goûter (3.900 m), on pots passar a la banda francesa i la retirada ja és fàcil, per la via normal. Abans, una retirada és força complicada i eterna. Vam sortir del refugi molt d'hora, eren les 2 de la matinada. Vaig fer que el ritme de la cordada fos ràpid. El Ramon em demanava d'anar una mica més lent, però la gran majoria de vegades, la rapidesa a la muntanya és seguretat. Bastant més amunt ens esperava una aresta afilada. Jo ja l'havia fet per la via de Bionassay i sabia que quan li toca el sol, s'aixeca vent i la neu és més tova. Per tant, sí o sí, la volia creuar amb la llum del frontal. Em sabia greu perquè veia el Ramon patir una mica, l'alçada començava a fer els seus efectes. El Ton no deia res. Ell anava fent, cosa que ja m'esperava. Vam creuar l'aresta, vam passar pel Dôme du Goûter, vam fer tot el plató i vam arribar a Vallot (4.400 m). Ramon, que vols fer? - Si vols, et pots esperar dins la cabana d'emergència, jo intento cim i després baixem junts. El Ton m'acompanya. - li vaig dir. Va aixecar la mirada. Jo també vinc. - em va contestar. Va tardar gairebé 3 hores a fer 400 metres de desnivell que ens quedaven. Serien els últims d'una jornada de 1.800 metres positius a salvar. Però quina recompensa en arribar al cim. La cara del Ramon de felicitat immensa i l'alegria del Ton d'haver fet el seu primer Mont Blanc. A mi em va satisfer molt més això que no el meu propi cim. La baixada qui va patir vaig ser jo. Em va sortir tot el cansament que no podia sortir abans. No obstant això, vam arribar al trenet i a les 5 passades de la tarda ja érem a les Houges. Ens esperava tota la colla, el Fèlix i la Mònica també. Quina alegria tots plegats. A la nit ho vam celebrar. Vaig aprendre que les coses que assolim, compartides no sumen. Multipliquen. Felicitats Ramon i Ton.
INNOMINATA
Mont Blanc
Data: Juliol del 2018
Cim: Mont Blanc (4.810M)
Zona: Alps, Itàlia
Dificultat: (D+,1.000m,V+,M2)
Orientació: Sud
Horari: Les boníssimes condicions de la cara sud del massís del Mont Blanc, l'estiu del 2018, ens va permetre fer un horari molt ràpid. El primer dia, des de la Val Veny (1.650 m) fins el bivac Eccles (3.885 m), 6 hores i mitja. El segon dia, des d'Eccles fins al cim del Mont Blanc (4.810 m), 7 hores i 30 minuts.
Company: Fèlix Díaz-Prieto Massana
Experiència: De les 7 vies clàssiques del Mont Blanc, aquesta és la més difícil i segurament la més compromesa. Aquella que veus als llibres dels bons alpinistes com en Ueli Steck, Kilian Jornet, etc.. i ja només per això ets conscient que estàs a punt de fer una cosa d'envergadura. Feia dies que esperàvem una bona finestra de temps i la informació que ens arribava des dels Alps és que la cara sud del massís estava en molt bones condicions aquest estiu. Finalment, aquells dies de bo van arribar i el dijous ens plantejàvem marxar, l'endemà, cap a Chamonix. El Fèlix portava diverses setmanes sense fer activitat perquè era període d'exàmens a la universitat, però jo feia molts dies que enllaçava bones activitats i em sentia fort. Li van sortir dubtes de si anar-hi, cal recordar que ja ens hi havíem posat una vegada en males condicions i ens va costar poder retirar-nos, però li vaig insistir fins a convèncer que era una oportunitat immillorable per completar la via. Així doncs, divendres a la nit, ja estàvem dormint a Chamonix per l'endemà pujar d'una sola tirada els 2.235 metres de desnivell que ens esperaven, des del cotxe fins al vivac Ecless. Això sí, parant al refugi de Monzino a fer un bon cafè. Un cafè que es va fer llarg perquè van sorgir de nou tots els dubtes i on va sobrevolar la possibilitat d'una nova retirada. Però aquests dubtes només eren subjectius. La meteorologia i les condicions eren excel·lents i nosaltres estàvem al 100%. Vam cobrir el desnivell rapidíssims i així vam poder arribar a la llauna ben d'hora. Gràcies a això, vam poder descansar com calia i dormir un bon grapat d'hores. Per fi, dia d'atac a cim on el despertador va sonar a les 2:20. Els nervis feien acta de presència. Gairebé no ens vam dir res entre nosaltres i cap dels dos va esmorzar res. Sabíem que havíem de fer i per on anar. Els dos ens ho sabíem de memòria i per això no calia dir massa cosa, només estar concentrats. Vam començar fent el ràpel, a les 3.00, que ens duria on feia just un any ens havíem retirat, però aquesta vegada vam tirar amunt amb decisió i anant molt per feina. Arestes afiladíssimes, llargs de V+ en roca, ressalts de gel, caigudes de pedra, en fi, 1.000 metres que no et deixen indiferent. A les 10 ja estàvem al cim i tal com havíem sortit, arribàvem. Poques paraules i una abraçada que ho deia tot. Més que físicament, jo em notava cansat psicològicament. La via és tota l'estona exposada i no hi ha el més mínim marge d'error. Però el cim és ample i ple de gent que puja de la banda francesa i massifica el cim i això et calma. La baixada per Goûter fins a baix, parant com sempre al refugi a fer un bon plat d'espaguetis. Ens ho havíem guanyat.
DENT DU GÉANT
La dent del gegant
Data: Abril del 2018
Cim: Dent du Geant (4.013M)
Zona: Alps, Itàlia
Dificultat: (V+/AD)
Orientació: Sud-oest
Horari: Vam començar molt tard, fora del recomanable per a dur a terme aquesta activitat, just passat el migdia (12.15 h). Tres hores més tard (15.15 h) i havent sortit del refugi Torino, vam arribar al peu de la dent. Els 6 llargs de la via es poden escalar en unes 3 hores perfectament, però nosaltres ens hi vam estar quatre a causa d'unes condicions meteorològiques molt dolentes (19.30 h). La baixada, ja de nit, ens va portar quatre hores llargues més sense poder afluixar en cap moment (00.00 h).
Company: Lluís Cortadellas
Experiència: Era la primera activitat amb el Lluís com a company de cordada. Viatjàvem cap als Alps sabent que la mèteo que ens esperava era dolentíssima. Ja de camí, ens resignàvem a mirar únicament la web que donava millor temps. Vam sortir a la matinada del divendres a dissabte de Catalunya, calia arribar com més aviat millor a la muntanya per aprofitar qualsevol petita finestra de bon temps. Però no ens vam poder esperar, i si has d'anar a fer cerveses a Chamonix, és molt millor amb la feina feta. Així que parada per comprar el menjar d'atac, Sky way de Courmayeur al Refugi Torino, revisió del material i cap a dalt. Sincerament, com que teníem quatre dies al davant, la primera idea era veure com seria l'aproximació ja que feia molta boira i volíem mirar la primera part del terreny. Ja encordats, ens vam deixar uns 15 metres l'un de l'altre i en prou feines ens veiem. Però estàvem forts i anàvem amb moltíssimes ganes de fer activitat. Per tant, sense dir-nos res l'un a l'altre, ja èrem a l'inici dels mixtos que ens durien a la base de la paret. La roca era ben gebrada i la neu a vegades es convertia en una paret ben llisa de gel. Vam pujar-los en ensamble, però sempre enllaçant la corda entre roques. Era tard, feia boira i s'aixecava un vent gelat. Això si li sumem que ens estàvem perdent una de les millors vistes del massís del Mont Blanc ens va dur a fer-nos la pregunta de si baixàvem o tibàvem fort cap el cim. I així va ser, vam intentar anar el més ràpid possible tot i que ens vam trobar en algun imprevist a causa de que era la primera vegada que treballàvem junts. Vam fer els llargs d'escalada més lents del que nosaltres creiem que és assequible i la nit se'ns tirava a sobre. Vam haver de fer-nos la foto uns quatre metres més a baix del que realment és el cim, havíem de marxar molt ràpidament o no podríem sortir de la paret. Els frontals eren a baix, a l'inici de la via, junt amb la motxilla i la resta de material que vam considerar prescindible per poder escalar. Després de quatre ràpels amb un neguit bastant gran, tornàvem a trepitjar neu i quedava la llarga i duríssima desgrimpada que ens portaria al refugi. Les últimes hores van ser esgotadores, d'aquelles que et fan preguntar perquè a vegades fem aquestes coses.
CARA NORD DEL PEDRAFORCA
Canal Riambau
Data:
Febrer del 2018
Cim:
El Calder (2.497 m)
Zona: Pirineus catalans
Dificultat: MD (85º, M4)
Orientació: Nord
Horari: El conjunt de l'activitat ens va dur un plegat
d'hores. L'aproximació, des del pàrquing del mirador, fins a peu de via i
passant pel refugi Lluís Estasen, ens va portar 2 hores.
Vam començar el primer llarg a les 10.00 del matí i sortíem pel cap dalt a les
19.15. Després d'aquestes llargues 9 hores només parant a fer un glop d'aigua,
vam tenir una baixada lenta altra vegada fins al cotxe. 2 hores més.
Company: Fèlix Díaz i Aleix Garcia
Experiència: La reina de les ascensions alpines al
Pedraforca, una de les joies del Pirineu. Aquesta vegada teníem per davant una
activitat de dificultat MD (molt difícil), la Canal del Riambau. Una ascensió
cobejada per molts, en què no tots els anys presenta una bona formació. No
obstant això, enguany té un fil per on poder-la atacar i així ho vam fer.
Després d'una llarga aproximació i d'un flanqueig molt compromès, vam arribar a
la base de la paret nord del Pedraforca, a on vam comprovar la feinada que
teníem per endavant. Decidíem començar a pujar en ensamble fins al peu
del diedre, uns 200 metres aproximadament, lloc on el Fèlix va muntar la
primera reunió. En aquest següent llarg decidíem sortir de la via normal i
passar per l'esquerra, en un pas mantingut d'A1 i passant pel costat d'una mena de cova. Les condicions
tan justes de cada llarg ens va obligar a ser molt prudents i anar observant la
millor línia per pujar abans de realitzar cada llarg. El mur vertical de 80º ens el vam trobar sense gel i s'havia d'escalar en roca.
La canal finalitza a la Bretxa de Riambau i vam descendir per l'Enforcadura,
per després seguir per la tartera, ara ben nevada, i tornar al Refugi Lluís Estasen. El material que
vam utilitzar va ser de 4 caragols de gel curts, un joc d'alliens (semàfor), empotradors, camalots fins al 2 -
2,5, piolets tècnics, grampons amb puntes verticals i 2 cordes de 60 m.
MONT BLANC
Per Goûter en 9h i 30'
Data: Agost del 2017
Cim: Mont Blanc (4.810 m)
Zona: Alps, França.
Dificultat: PD. El corredor de Goûter, més conegut com "La bolera", és la zona amb més accidents del massís a causa de la continuada caiguda de pedres. És molt curta la zona alta d'exposició, però cal passar-la molt ràpid i prestant la màxima atenció.
Orientació: Oest, Nord-Oest
Horari: Sortida a les 5.20 h des de les Houges (1.001 m). 7.20 h Nid d'Aigle (2.372 m), 9.22 h Tête Rousse . 10.15 h Refuge de Goûter (3.835 m). 12.30 h Vallot. 13:50 Mont Blanc (4.810 m).
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Veníem d'estar 3 dies en alçada fent la travessia de Miage - Bionnassay i dos de descans a Chamonix per culpa del mal temps. No era un projecte que tenia present, però ens sentíem forts per pujar el Mont Blanc des de baix de tot d'una sola tirada. I així li vaig proposar de fer-ho el Fèlix, sopant la nit abans. Com no, em va dir que sí. No ens vam llevar excessivament d'hora, sabíem que ho podíem fer prou de pressa i calculàvem un bon temps per poder-ho fer. Així que, prioritzant les hores de sol i sent conscients que per la via de Goûter tens possibilitat d'una retirada fàcil, vam sortir des de baix a les Houches (1.001 m.) a les 5.20 h del matí, tard. Bambes, pantaló curt i paravent per començar a pujar molt ràpids, molt. Que ens enfadéssim abans de sortir, qüestió de qui preparava sempre les coses i qui no, ens va permetre mantenir aquest bon ritme. Sembla mentida l'energia que estalvies quan no vas parlant. I així vam anar pujant tot seguint el camí que ens havíem marcat més ràpidament a la nit, fent una sola parada al cap de dues hores després per menjar un entrepà i fer un glop d'aigua. Feia 4 hores i 50 minuts que havíem sortit i ja érem al refugi de Goûter (3.900 m.). Tocava posar-se pantaló llarg, bota rígida i grampons. La motxilla quedava buida, ja que havíem decidit no portar el casc, ni l'arnès ni corda, sí o sí havíem d'anar el màxim de lleugers possibles. Jo començava a notar el cansament, just el contrari que el Fèlix que se sentia molt bé. Així que ell va començar a tirar i jo em vaig anar quedant enrere de mica en mica fins a perdre el bon ritme que portàvem i fent que els darrers metres fossin més llargs del normal. Finalment el Fèlix va fer cim en 8 hores i 10 minuts i jo en 9 hores i mitja. Diferència suficient perquè ell pogués gaudir del cim amb unes magnífiques vistes i jo amb una espessa boira que només em permetia veure la fina aresta de neu. Molt content d'haver assolit el Mont Blanc per una nova via i d'una sola tirada.
Vídeo: https://www.facebook.com/felix.diazprietomasana/videos/1769227486424898/
TRAVESSIA MIAGE BIONNASSAY
Data: Agost del 2017
Cim: Aiguille de la Bérangère (3.425M), Dômes de Miage (3.673), Piton des Italiens (4.002M), Aiguille de Bionnassay (4.051M), Dôme du Goûter (4.304M)
Zona: Alps, França.
Dificultat: (PD+) (III+; aresta nevada, seccions de 40º). Roca trencada i traçada confusa a la pujada cap el refugi de Durier.
Orientació: Sud-Oest
Horari:
- Primer dia (5 hores)
Parking du Cugnon a Refugi de Tré-la-Tête 2 h
Refugi de Tré-la-Tête a Refugi de Conscrits 3 h
- Segon dia (7 hores)
Refugi de Conscrits a Aiguille de la Bérangère 2h
Aiguille de la Bérengère a Col de la Bérangère 20 min
Col de la Bérangère a Dôme 1 h 30 min
Dôme a Col des Dômes 1 h
Col des Domes a Refugi Durier 1h 30 min
- Tercer dia (11 hores)
Refugi de Durier a Aiguille de Bionnassay 2 h 30 min
Aiguille de Bionnassat a Piton des Italiens 1 h
Piton des Italines a Dôme du Goûter 2 h
Dôme de Goûter a Refugi de Goûter 1h
Refugi de Goûter a Les Houges 3 h 30 min
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Seguint el projecte que tenim de pujar el Mont Blanc per les seves set vies clàssiques, tocava fer la més llarga de totes i una de les més tècniques: la travessia de Miage - Bionnassay - Mont Blanc. Una via que dura 3 dies i a on et trobes en l'últim una paret de 150 m (IV+) que cal escalar amb grampons i piolet i una aresta de vertigen. Els dos primers dies vam estar acompanyats per la Laia, la Marina i el Lluiset, fins a la llauna de Durier. El primer va ser un trekking acompanyat amb molt de vent i vam gaudir d'una vall molt poc transcorreguda disfrutant de les vistes de la glacera de Tré La Tête, que ens va dur al refugi de Conscrits, a on passaríem la primera nit. El segon dia no calia llavar-se excessivament d'hora, tot i que ja faríem els primers cims, Aiguille de la Bérangère (3.425M) i Dômes de Miage (3.673). De trekking ja res de res. Ens vam trobar més zona gelada de la que ens esperàvem, i el repetit posar i treure de grampons ens va anar fer més lents del que volíem. Per accedir a la llauna de Durier cal fer un ràpel i la cresta rocosa combinada amb gel i neu ens va fer posar molta atenció. Finalment, el tercer dia va ser duríssim. Aquí sí que ens vam llevar d'hora i el ritme que portàvem els dos era bo. Vam escalar la paret en un temps que no ens esperàvem i seguidament ens vam trobar l'aresta, que és el pas més compromès, en unes condicions de neu perfectes que no ens va fer perdre gens de temps. Però a partir del Piton des Italines el temps es va complicar molt i molt. El pronòstic de la meteo es va avançar del que havíem pogut llegir els dies abans. Ens vam trobar boira i fins a ratxes de 60 km/h de vent que se'ns enduia i ens posava en situacions complicades en cert moment. Ja havíem fet tota la travessia sencera i enllacàvem a la ruta normal. Només quedava fer cim. Un cop arribats al Dôme du Goûter (4.304 m) ens vam trobar a 8 alpinistes que intentaven cim per la via normal i anaven en grup i perduts a causa de la boira. Pràcticament no s'hi veia. Vam decidir donar mig tomb i que vinguessin amb nosaltres fins al refugi de Goûter (3.815 m). Era impossible seguir pujant. Estàvem encesos. Volíem fer cim, ja que no volíem tornar a fer la via sencera per poder anotar-nos el Mont Blanc des d'allà. Així que vam deixar tot el material, només agafant l'imprescindible i ens hi vam tornar a llançar.
MONT BLANC
Via de Grands Mulets amb esquís
Data: Abril del 2017
Cim: Mont Blanc (4.810 m)
Zona: Alps, França.
Dificultat: (III/PD+) Una de les grans dificultats que ens presenta aquesta via és l'enrome desnivell que s'ha de superar el segon dia, més de 1.800 m. Amb inclinacions de fins a 50º fa que sigui una via més física que tècnica i cal parar molta atenció al glaciar de Bosson, a on son freqüents les grans esquerdes i cal creuar per línies molt fines de gel. A l'estiu pot arribar a ser necessàries escales metàliques, que de manera horitzontal et porten d'una esquerda a l'altra.
Orientació: Sud
Horari: L'aproximació del primer dia des del Pla de l'aguille (2.200 m) fins el refugi de Grands Molets (3.057m) és dur. Son 800 m de desnivell al llarg de 6 hores, a on cal escalar per entrar dins el refugi. El segon s'ha d'estar ben descansat. Pujant la muntanya obrint traça pot portar fins a once hores abans no aconsegueixis el preuat cim (4.810 M.)
Company: Fèlix Díaz-Prieto Masana
Experiència: El repte era pujar al cim més alt d'Europa amb esquís de muntanya i baixar fins a Chamonix esquiant. Ens van dir al refugi que només podíem pujar al cim per l'aresta nord del Dom (línia discontínua a la primera fotografia), ja que la ruta originaria, a on el 1786 es va fer la primera ascensió al Mont Blanc, és ja massa perillosa a causa de la contínua caiguda dels Seracs (línia contínua per a on vam realitzar l'atac al cim). La nova ruta ara és més llarga, però molt més segura. No obstant això, les condicions climatològiques d'aquest cap de setmana no ens donava més temps per passar-hi i poder coronar. Per tant vam decidir tirar pel dret i assumir el risc de quedar més exposats i d'aquesta manera guanyar unes hores que ens permetrien arribar fins a dalt de tot. El poc trànsit de gent per aquesta zona de la muntanya i el mal temps dels dies anteriors ens va fer obrir traça a nosaltres i tres cordades més que venien darrere. Desgastats i tocats ja pel mal d'altura, vam deixar els esquís a Vallot (4.300 m) per fer l'atac final al cim amb grampons. Finalment, i sense forces pràcticament, vam aconseguir assolir l'objectiu juntament amb una cordada de francesos, els únics que amb nosaltres ho van aconseguir aquell dia.
MALADETA
La canal que no es deixa fer
Data: Abril del 2017
Cim: La Maladeta (3.339 m) No cim
Zona: Pirineus, Aragó
Dificultat: (PD) Les dificultats d'aquesta ruta les haguéssim trobat a la canal, que dóna accés al coll amb inclinacions de fins a 45º-50º.
Orientació: Sud
Horari: La primera jornada és plàcida des dels Llanos del hospital fins al refugi de la Renclusa, a on aquesta vegada ens espera el sopar fet. Tardem dues hores pujant amb els esquís i acumulem tan sols uns 300 m de desnivell. La segona jornada és un bon dia d'entrenament, obrint traça més de mil metres positius i tardant 5 hores fins a arribar a l'entrada de la canal. La baixada, un obrir i tancar d'ull, 40 minuts esquiant.
Company: Fèlix Díaz
Experiència: La Maladeta va ser considerada durant molt de temps la muntanya més alta de la serralada. Anys després, es va saber que l'Aneto era el punt culminant dels Pirineus. Per mi era la segona vegada que l'intentava, la primera la vaig poder coronar amb èxit. Si més no, aquest cop ho intentaria amb esquís de muntanya i amb unes condicions molt diferents. Sabíem que hi havia moltíssima neu acumulada i que en qualsevol moment obrir traça seria impossible. I així va ser, just en entrar a la canal a 200 m de desnivell del cim, continuar va ser una empresa impossible d'assolir. La nit anterior havia caigut més de mig metre de neu nova. Però l'objectiu del cap de setmana era acumular desnivell i seguir sumant hores de cordada amb el Fèlix, els projectes que venen són d'envergadura i cal entrenar. El millor de l'activitat, la baixada obrint les pales de neu verge.
ARÊTE DES COSMIQUES
Bonica cresta fins l'Aiguille Du Midi
Data: Març del 2017
Cim: Aiguille du Midi (3.842 m)
Zona: Alps, Massís del Mont Blanc, França
Orientació: Sud
Dificultat: (AD+/IV) Els primers passos compromesos no passen del III. Havent guanyat alçada, ens vam trobar un seguit de ràpels. El primer es fa sense molta complicació, però hi ha un segon, d'uns 20 m, que és molt volat i ens va deixar a un rapissa aèria, a on comença la part més bonica i compromesa de la via, ja que no hi ha retirada possible. Seguidament, superant passos de III+ més exposat encara, va començar el show amb una placa de fissura diagonal (V+/A0). Un cop teníem la paret escalada amb una bona tibada de braços, vam seguir escalant diversos passos més de IV per arribar a la plataforma inferior de l'Aiguille, a on fas els últims metres sota els flaix dels turistes.
Horari: 3 hores
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Estava molt cansat del dia anterior, havíem fet la Chéré i el cos em demanava un petit descans. Però al Fèlix no li agraden gaire els no, així que de camí del refugi de les Cosmiques fins a l'aeri que ens baixava a Chamonix, vam decidir passar per la cresta. És una activitat completíssima, ja que et trobes molta varietat de situacions. Neu, gel, parets per escalar, ràpels, cornises amb passos molt compromesos... En fi, unes hores que ens ho vam passar d'allò més bé.
CHÉRÉ
La canal de gel
Data: Març del 2017
Cim: Mont Blanc du Tacul (4.248 m)
Zona: Alps, Triangle du Tacul, França
Dificultat: (III/3+) Els primers llargs de la canal, uns 300 m són rampes de neu de diferent inclinació, màxim 55º, motiu pel qual ja vam arribar al gel amb l'escalfament fet. A l'inici ens vam trobar un curt ressalt de gel d'uns 10m i 70º i a partir d'aquí ja vam haver de picar glaç amb moltes ganes. Els 5 llargs de gel son d'inclinació progressiva, L1 (30 m, 70º), L2 (40m, 75º), L3 (50 m, 80º), L4 (40 m, 85º), L5 (30 m, 70º). El decens el vam fer repelant, veient el tros de paret que acabàvem d'escalar.
Orientació: Est
Horari: 1h els llargs de neu, 4h els trams de gel
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Des del refugi de les Cosmiques, ens vam calçar les botes i amb mitja hora érem a peu de via, que queda a la cara est del Mont Blanc du Tacul. Per arribar als trams de gel vam superar la rimaia, nosaltres ho vam fer totalment per la dreta. Als 300 m vam arribar a una bifurcació, la Gabarrou està a l'esquerra, a la dreta aniríem a parar a la Modyca-Noury, una mica més difícil. Les ganes de clavar els piulets al gel no ens va fer notar l'alçada a la qual estàvem i el dia ens va acompanyar molt. Aquesta jornada la vam gaudir moltíssim i tot va sortir rodó. Gran experiència a una paret de gel totalment vertical.
GRAN PARADISO
A -20º amb esquís de muntanya
Data: Gener del 2017
Cim: Gran Paradiso (4.061 m)
Zona: Itàlia. Sud del massís del Mont Blanc
Dificultat: (PD+) Fer aquest cim no ens va suposar una dificultat tècnica gaire gran. El que ens va requerir un esforç extra va ser enfrontar-nos les males condicions climatològiques (-20º) i les plaques de gel que ens vam trobar.
Horari: L'activitat ens va portar dos dies per realitzar-la. El primer dia des del cotxe fins al refugi lliure Vittorio Emanuele II, amb 700 m de desnivell. El segon dia, va ser més dur amb 1.300 metres positius fins al cim i 2.000 metres negatius ja de baixada amb els esquís.
Orientació: Sud
Companys: Fèlix Díaz, Guiu Font i Aleix Garcia.
Experiència: Sabíem que fer cim no seria fàcil. Aquells dies Europa estava submergida en una onada de baixes temperatures i als Alps hi feia un fred extrem. Per en Guiu i l'Aleix era el seu primer quatre mil i tots anàvem amb moltíssimes ganes. A l'ascens van sortir més dificultats de les que esperàvem, però tot i així les vam poder anar resolent i vam fer cim dins l'horari previst. No va ser un dia per gaudir molt de la muntanya, però són jornades d'aquelles que et posen fort de ment i cos. A la baixada el descens es va complicar, ja que 5 minuts després de fer cim, va aparèixer una espessa boira que va reduir la visibilitat d'una manera preocupant. L'experiència del Fèlix en situacions més complicades va fer que la baixada pogués ser ràpida sense perdre la línia de la via en cap moment. Un quatre mil més a la butxaca.
DENT D'HERENS
Una cresta dura fins el cim
Data: Octubre del 2016
Cim: Dent d'Herens (4.174 m) No cim
Zona: Alps, frontera entre Itàlia i Suïssa
Dificultat: (IV/AD) El Dent d'Hérens és una muntanya solitària i que requereix un gran esforç tant físic com mental, no és una muntanya de només anar a caminar, sinó que les trepades són continues en un terreny molt escarpat i que requereix tota la destresa possible amb els grampons i els piulets. La cresta Tiefmattenjoch és molt aèria i amb una dificultat AD III+.
Orientació: Oest
Horari: Primer dia d'aproximació amb un desnivell considerable de 800 m que vam tardar gairebé 5 hores en fer-lo. A la segona jornada vam ocupar 2 hores i 30 minuts fins a arribar al coll de Tiefmattenjoch a 3.601 m i poc més de 4 hores per realitzar 400 m de desnivell de la difícil cresta. Als 3.950 m d'alçada vam abandonar.
Company: Fèlix Díaz-Prieto Masana i Ramon Solé
Experiència: A la muntanya estàs sol i allà no hi
ha una mà que et pugui ajudar. Sou els que sou i teniu el material i
aliments que heu portat, res més, te la jugues. Aquesta manera de
veure-ho ens va fer prendre la dura decisió d'abandonar i no dur a la cordada a una situació massa compromesa. Havíem fet ja
tota la part tècnica i difícil de l'últim dia i estàvem tan
sols a una pala de 300M de desnivell per fer cim. Però una lenta
progressió a la cresta i una mala elecció meva dels grampons, va
fer que anéssim massa lents i la finestra de bon temps que hi havia
prevista es tancava. De baix pujava una boira intensa i quedaven
poques hores de llum. Vam parar, vam valorar i finalment vam treure
les cordes per baixar repelant tan ràpidament com vam poder.
CERVÍ
La muntanya perfecte per la via Lion
Data: Setembre del 2016
Cim: Cerví (4.478 m)
Zona: Alps, frontera entre Itàlia i Suïssa
Dificultat: (IV/AD) És una muntanya difícil. Els passos de més nivell estan assegurats amb cordes fixes i cal destacar la xemeneia Whymper, que té una cadena per fer més fàcil l'escalada. Al refugi s'arriba escalant i és molt recomanable, tal com vam fer nosaltres, matinar molt per intentar evitar perills com la caiguda de pedres de les altres cordades. També cal sortir ben d'hora cap al cim i és recomanable no seguir els guies de muntanya. Vam sentir al refugi que si es senten "perseguits" poden inclús fer una maniobra de distracció per evitar-ho i deixar-te en una situació compromesa. Penseu que cobren de mil a dos mil euros per pujar a un client.
Orientació: Sud-est
Horari: La primera jornada d'aproximació des de Cervinia (2.007 m) la vam fer directament fins al refugi de Carrel (3.835 m). Per tant estem parlant d'una aproximació realment dura amb uns 1.800 m de desnivell. El segon dia ja i només amb el material necessari per a l'atac al cim, vam tardar poc més de 4 hores.
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Potser el meu millor dia a la muntanya,
sobretot físicament. El Fèlix havia passat tot l'agost a
l'Himàlaia, a on va intentar el pic Lenin i arribava en forma.
Vaig entrenar molt fort al Pirineu amb en Guiu Font i en moltes
ocasions sol, mentre ell era fora. El Cerví no perdona i si no estàs
preparat per fer-lo, simplement és impossible fer cim. L'aproximació
del primer dia va ser molt dura, molt llarga. Més de 1.800 m de
desnivell amb tot el material fa que ja arribis tocat al refugi des
d'on vam atacar el cim. He de reconèixer que aquella nit vaig
plorar, l'alçada m'estava fent més mal del que em pensava i no
em veia en condicions per sortir a les 04.00 del mati a intentar-ho,
era ràbia, ho veia molt lluny. Però les poques hores de son em van anar molt bé.
Ibuprofè d'1G, glop de neu desfeta, frontal i cap amunt. Tot
va ser molt ràpid i al veure la mítica creu del cim, a on tothom ha
vist en Kilian fer la llebre, vam explotar d'alegria. Tan sols eren
les 09.15 del matí i en poc més de 4 hores ja érem a dalt de la
muntanya de la qual diuen que és la més bonica del món.
MONT BLANC
Via dels quatremils
Data: Juliol del 2016
Cim: Mont Blanc (4.810 m)
Zona: Alps, frontera entre França i Itàlia
Dificultat: (PD+) L' ascens té lloc sobre pendents de neu, en algun cas ens les vam trobar gelades, i té puntualment parets de 55 graus com és el cas del coll del Mont Maudit. L'apoximació en canvi és fàcil, es fa utilitzant el telefèric que va des de Chamonix fins a l'Aiguille du Midi.
Orientació: Sud-oest
Horari: 1 h des del telefèric fins al refugi de les Còsmiques a la primera jornada és el que vam tardar. El segon dia, 19 hores per fer cim i baixar, a peu, fins a Chamonix.
Company: Fèlix Díaz
Experiència: Posar el cos al límit, buidar-me,
estar 19 hores per fer un desnivell de 1.800 m positius i ull, un
negatiu de 4.000 m. Pujar el Mont Blanc per la via dels quatre mil vol dir abans fer el Mont Blanc Du Tacul i el Mont Maudit per encarar el gegant blanc. Va
ser un dels cims que més m'ha costat i a on vaig descobrir fins a
quin punt és d'important aclimatar. Era la primera
cordada d'una activitat important amb el Fèlix, la primera de
moltes més.
ANETO
Relleus per obrir traça
Data: Abril del 2016
Cim: Aneto (3.404 m)
Zona: Pirineus, Aragó
Dificultat: (PD) Amb els seus 3.404 m, l'Aneto és el pic més alt del Pirineu i cada any hi van molts escaladors. Sense cap dubte, pujar-lo, requereix un gran esforç i una preparació adequada. No és una gesta impossible, però com totes les activitats a la muntanya, cal anar ben preparat.
Orientació: Sud
Horari: 2 h el primer dia des del cotxe fins al refugi de la renclusa. La segona jornada és dura, amb un desnivell de 1.300 m i 5 hores mínim fins al cim.
Companys: Joan Garcia, Aleix Garcia, Daniel Torreño.
Experiència: L'Aneto és una muntanya per gaudir-la, però una mala decisió de l'hora de sortida va fer
que trobéssim ja la neu massa tova i vam patir com mai per anar
obrint traça. Des del portillón superior fins al pas de Mahoma
se'ns va fer etern. Tot i això, un cop fet un cim ben merescut, la
baixada la vam fer ràpida. Grampons fora i cul a terra.
TOTS ELS CIMS
+ 1.000
Sant Jeroni (1.236M), Comanegra (1.557M), Tossal de la Torreta (1.676M)
+2.000
Puigllançada (2.409M) skimo, Cim Nord (2.438M), Cap de la canal roja (2.468M), Cim de la Grallera (2.484M), El Calder (2.497M), Pedraforca (2.506M) [Per Gósol i per Saldes skimo], Naranjo de Bulnes (2.519M), Le Brevend (2.525M), Comabona (2.548M), Torreta del Cadí (2.562M), Peña Santa de Castilla (2.596 M), Pic de Costa Cabriolera (2.604M), Bacivers (2.634M) skimo, Vulturó (2.649M), Tossa del Pas dels Lladres (2.661), Gra de Fajol (2.714M), Cambre d'Aze (2.726M), Cim de l'Ortigar (2.748M) Roc del Boc (2.774M), Puigmal de Llo (2.801M), Pic petit de Segre (2.810M) skimo, Pic de Segre (2.843M), Pic Negre skimo, (2.871M), Bastiments (2.881M) skimo, Puigmal (2.910M) skimo, Comapedrosa (2.943M), Pic de Canalbona (2.965M), Pic Jolís (2.995M), Pic Simó (2.996M).
+3.000
Rodó de Canalbona (3.004M), Pic de Mulleres (3.010M), Besiberri nord (3.015M), Besiberri sud (3.017M), Puerto de La Pez (3.019M), Pico de La Pez (3.024M), Forca Estasen (3.028M), Abeillé (3.029M), Comaloforno (3.033M), Pic de Marcos Feliu (3.057M), Petit Bachimala (3.061M), Tuca de Culebras (3.062M), Vallibierna (3.067M), Pico del Infierno occ. (3.073M), Pico del Infierno ori. (3.073M), Pic de Sotllo (3.073M), Montcalm (3.077M), Pico del Infierno central (3.082M), Diente de Royo (3.092M), Punta del Ibón (3.100M), Torre de Salenques (3.111), Punta Gabarró (3.114M), Ledormeur (3.120M), Pavots (3.121M), Pic Verdaguer (3.125M), Primer Ressalt de Salenques (3.127M), Aiguille Dibona (3.130M) Punta Sabre (3.136M) Pica d'Estats [per Vallferrera, per Pinet i per la via dels 6 tresmils] (3.140M), Taillón [Cara Nord i Canal Central Oest] (3.144M), Segon Ressalt de Salenques (3.148M), Gran Bachimala (3.177M), Pic Margalida (3.241M), Tuqueta Roya (3.266M), Punta de la Brecha de Tempestades (3.272M), Pico Abadias (3.279M), Pic Tempestades (3.290), Vignemale [Cara Nord] (3.298M), Maladeta (3.329M), Tuca Llardaneta (3.329M), Espadas (3.335M), Espalda de Aneto (3.348), Posets (3.375M), Pico Veleta (3.396M) skimo, Aneto (3.404M) [skimo, Normal, Canal Estasen i Salenques - Tempestades], Aiguille de la Bérangère (3.425M), Dômes de Miage (3.673), Grand Capucin (3.838M)
+4.000
Piton des Italiens (4.002M), Dent du Géant (4.013M), Aiguille de Bionnassay (4.051M), Gran Paradiso (4.063M) skimo, Pic Tyndall (4.241M), Mont Blanc du Tacul (4.248M), Dôme du Gûter (4.304M), Cerví (4.477M), Mont Blanc per Goûter (4.810M), Mont Blanc per Quatremils (4.810M), Mont Blanc per la via del Papa (4.810M), Mont Blanc per Grands Mulets (4.810M) skimo, Mont Blanc per Bionnassay (4.810M), Mont Blanc per Innominata (4.810M)